Vull escriure una cita d’un llibre que m’he llegit últimament i que m’agrada molt, no me ficaré a fer explicacions idealistes, vosaltres mateixos idealitzeu a la vostra manera. Tampoc citaré el llibre, si vol publicitat que pagui i si algú el vol saber ja sap on soc.
Diu així:
"No és que sigui independentista català. Sóc independentista de tothom que vulgui la independència. Si un marcià vingués a la terra i ens preguntés com ens organitzem, li explicaríem que votem els que manen, votem els pressupostos de l’Estat, votem les lleis, votem els regidors, votem els alcaldes, votem els representats al parlament, votem els senadors i que els alguns països, fins i tot, votem el cap de la policia, els tresorers i el jute. Si, un cop fetes aquestes explicacions, el marcià, tot mirant el nostre mapa mundi, ens preguntés: “¿I aquestes ratlles que divideixen el mapa que són?”. “Fronteres”, li respondríem. Ell preguntaria: “Per determinar per on passen les fronteres, també voteu, ¿no?”. ¿Què li hauríem de respondre nosaltres?. “No, això ho decidim a bufetades! Nomes acceptem canvis de fronteres si hi ha una guerra. Abans també s’acceptava al sexe reial: si un rei es casava amb una reina, els països s’unien, però ara això ja esta superat. Ara només acceptem les hòsties!”. Un cop escoltat aquesta resposta el marcià es tornaria de color verd (suposant que aquest no fos el seu color original). Però aquesta es la lamentable realitat del nostre planeta: quan hi ha una guerra d’independència, d’entrada tothom s’exclama i es queixa; però al cap de quatre dies el nou país ja és a l’ONU, acceptat per la comunitat internacional.
Jo, que no soc marcià, soc partidari de votar les fronteres, i això no és ni un argument en contra d’Espanya ni un argument en contra de França, ni es un argument en contra de ningú. Es un argument a favor de la llibertat.”
No hay comentarios:
Publicar un comentario