Un exemple a seguir, de vegades...

Aquesta entrada està dedicada al mister Juan Accensi perquè algunes vegades si que és un exemple i perquè això te molt de mèrit. El diumenge 25 de novembre mentre uns estaven dormint la mona, altres dormint i prou i altres agafant lo tren per a fer les seves habituals escapades, ell estava corrent la mitja marató de Tarragona 21,097Km, si si 21097 metres, una mica menys que anar a la metro i tornar.

Va acabar en un meritori 1126 lloc absolut d’un total de 1500 participants i el 591 dintre de la seva categoria la M2 (s’ha de dir que es la categoria amb més participació i la majoria de participants en aquesta són federats i molts professionals), va realitzar els 21,097Km amb 1:54:08, una mitja de 5minuts i 25 segons per kilòmetre. Cal remarcar que al kilòmetre 10 corria a la posició 1178 per tant podem dir que te un bon final.

També van participar a la mitja marató acompanyant al mister i amb tots els mateixos mèrits que aquest:

Ramon Escorriola Navarro 1127 1:54:09
Guillermo Horta Vilar 1128 1:54:09

Podeu consultar totes les dades i classificació de la mitja marató a la seva pàgina web.

L'actualitat de l'equip, Ostia Ostia això s'anima

Desgraciadament està setmana varem perdre, damunt era derbi i a sobre varem fer el ridícul, encara que parlo pel que m’han contat ja que per raons de feina no hi vaig poder estar, però bé tampoc no va digue ser per a tant ja que solament varem perdre de dos i contra uns dels tres favorits al campionat (considero favorits balsegur, matamoros i dimonis). Bueno seguim segons i a un punt així que la cosa ha esta un partit per tant lo que s’ha de fer es buscar el camí de partits anteriors i reconèixer el mèrit dels jugadors per continuar aquí dal.

Nota de premsa: el Marc Ingla dels dimonis i estratega de Ferrari entre altres facetes desenvolupades entre Barcelona i sobretot a Sitges, "Lupes" , en molta força a la directiva està en contra de l’entrenador, ja que es més del joc del Bufalo (es veu que també li va lo tema Sitges i que es deixa) i està pressionant per a crear divisió. Aquí ho deixo Mou, però bé diu que la selecció anglesa està lliure.

ANIMS I SALUT

Bono critica Montilla per "gobernar con separatistas"

PREFEREIX PACTAR AMB EL PP

Bono, a TV3, en una imatge d'arxiuEl dirigent del PSOE i exministre de Defensa, José Bono, en una entrevista que publica el diari La Razón, ha afirmat, sobre eventuals pactes de govern després de les eleccions del 9 de març, que "no me corresponde dictar esas reglas pero antes de soportar golpes o amenazas separatistas prefiero un entendimiento con el PP". "El PP y el PSOE deberían pactar, al menos, en dos materias: la vertebración territorial y la lucha antiterrorista", afegeix Bono.

L'exministre també ha criticat el president de la Generalitat, José Montilla, en recordar "el hecho de que si el PSC hubiera tenido en autonómicas los mismos votos que en generales, hubiese ganado y no habría necesitado gobernar con separatistas". Tot i això, Bono reconeix que "trabajo para que mi partido gane sin tener que buscar apoyos para la investidura, y si hubiera que buscarlos, prefiero a los moderados antes que a los radicales. Ideológicamente y al margen de planteamientos territoriales, tanto el PNV como CiU son muchísimo más moderados que el PP".

L'exministre lamenta que "el debate que trata de enfrentar a Cataluña con España ha sido motivado por políticos que equivocaron las prioridades de los catalanes. La reforma del Estatuto no era una prioridad ciudadana y en el referéndum lo dejaron bien claro con su escasa participación". En aquest sentit creu que "los votantes al PSOE en generales son muchos más que en elecciones autonómicas. Es un dato a analizar por quienes desde el socialismo catalán apoyan planteamientos nacionalistas. Para ser nacionalista ya está CiU, y los socialistas no debemos ni imitarles ni empujarles; con pactar con ellos cuando sea preciso es suficiente".

Rajoy diu que a Espanya sobra aigua i que hi haurà transvasaments

El president del PP, Mariano Rajoy, va dir ahir a Múrcia que, si arriba al govern de l'Estat, impulsarà un acord estatal sobre l'aigua, en què les conques deficitàries com la del Segura i el Xúquer rebran l'aigua excedentària, amb la construcció de diferents transvasaments. Rajoy, davant d'unes 6.000 persones que van presenciar el míting en què també va denunciar la desespa del govern de Zapatero en publicitat, va manifestar que l'acord també inclourà un calendari en què es fixaran les dates de construcció de les diverses infraestructures hidràuliques. Segons el candidat del PP, han d'haver-hi transvasaments i agafar el bou per les banyes, però també desenvolupar les obres del pacte de l'aigua de l'Aragó. Res va dir, segons sembla, de les obres de millora al Delta, com si l'Ebre desemboqués a Mequinensa, enlloc de Deltebre. Tampoc va dir res de convèncer els catalans perquè es deixin espoliar el riu. Però sí va concloure que a Espanya "no sobra molta aigua, però en sobra, i l'aigua és de tots". A més, el líder del PP es va comprometre a portar l'AVE a la zona de Llevant, arribant a Múrcia per Albacete i Cieza. El que no sé si és bo o dolent, ni tan sols intel·ligent. Si jo fos polític, no nomenaria l'AVE per a res, tenint en compte el que està passant a Barcelona... A veure si també els transvasem el caos als ferrocarrils!

NOTICIA AL BLOC LA MARFANTA

Tortosa suspèn la tramitació de la polèmica ordenança de civisme

El govern de Tortosa (CiU i ERC) ha decidit suspendre la tramitació de la polèmica ordenança de civisme, aprovada abans de les eleccions amb els vots del PSC, CiU, PP i els independents Josep Maria Franquet i Vicent Lluesma. L'encarregada de comunicar la decisió als diferents grups va ser la regidora de Governació, Rosa Cid, durant la comissió informativa que va tenir lloc divendres. El portaveu d'ICV, Jaume Forcadell, va ser el primer en celebrar la suspensió, tenint en compte que va ser l'únic grup polític que va presentar al·legacions i que també va reclamar la derogació de l'ordenança. Però les al·legacions d'ICV, així com les del casal Panxampla o les de l'associació Skatosa, no s'han tingut en compte per la suspensió de la tramitació. «El text era jurídicament indefensable, i s'hauria pogut tombar amb un recurs», va valorar Forcadell. A més, va lamentar la «demagògia» amb què va aprovar-se l'ordenança, a només dues setmanes de les eleccions municipals i «jugant amb els sentiments dels ciutadans». Ara la previsió del govern és «ampliar l'àmbit d'aplicació de l'ordenança» i obrir un procés participatiu amb la resta de grups i amb les associacions.

NOTICIA AL BLOC LA MARFANTA

Tota una vida Nokia

Navegant per la blocosfera me topat amb aquest curios document on apareixen tots els telèfons que ha comercialitzat la marca finlandesa desde 1982. Es divertit pegarli una ullada i recordar les carcasses de colors intercambiables, la serp o tan mitics com el nokia moneda, el de la pel·licula "el Snato", el 3310...

NOTICIA JmF BlOg SiTe

El PSOE tampoc accepta el CAT a les matrícules

El PSOE ha acabat assumint les tesis del PP en matèria de les matrícules dels vehicles. El ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, va descartar ahir definitivament la implantació de distintius territorials a les plaques, en contra del compliment d’un acord d’una votació del Congrés de Diputats de fa sis anys.

Rubalcaba va respondre amb evasives una pregunta del senador de CiU Lluís Badia sobre la data prevista pel govern espanyol per introduir els distintius. El titular de la cartera d’Interior va assegurar que “no hem aconseguit un acord social ni polític” i que per tant no pot dir “ni com es farà ni en quins terminis”. Per la seva banda, Badia va criticar la manca de voluntat del PSOE en la guerra de les xapes, com la va qualificar José María Aznar. Alemanya, Itàlia i fins i tot França ja disposen de distintius territorials.

L'educació catalana està a la cua de la Unió Europea

EL FRACÀS TRIPLICA EL PAÍS BASC

Els estudiants catalans són els que més fracàs escolar obtenen, només superats a Espanya pel estudiants canaris i extremenys i, a la Unió Europea, per Malta i Portugal. Segons un informe elaborat per la Fundació Jaume Bofill, el 34,1% dels estudiants catalans abandonen els llibres entre els 18 i els 24 anys, mentre que a la resta de l'Estat el percentatge és del 30,8%. A nivell europeu, només Malta i Portugal tenen pitjors resultats que Catalunya. A més, el nivell de fracàs escolar a Catalunya gairebé triplica el del País Basc, que presenta un 13,9% d'abandonament prematur dels estudis. Catalunya es troba també a la cua d'Europa en el percentatge de població que ha superat l'educació secundària. Només un 60,3% dels catalans superen l'ESO, situant-se a 15 punts de la Unió Europea. A l'any 2000 els joves que superaven l'ESO a Catalunya arribava al 68,1%, vuit punts més que a hores d'ara.Pel que fa al nombre de graduats, només a les Illes Canàries n'hi ha menys que a Catalunya, on un 31,4% no disposen d'aquest títol. A Espanya, aquest percentatge baixa fins el 24,7%, mentre que al País Basc i Navarra només el 15,6% dels joves no obtenen el graduat escolar. Finalment, Catalunya registra també la segona xifra més alta pel que fa a nombre d'alumnes que han de repetir quart d'ESO.

Oriol Bohigas: "Espanya ens odia i ens menysprea"

VA SER REGIDOR DEL PSC

En relació amb el debat sobre les infraestructures a Catalunya, el president de l'Ateneu Barcelonès, l'arquitecte Oriol Bohigas, diu a COMRàdio que “hem estat molt maltractats per una Espanya que ens odia i ens menysprea”. Segons Bohigas, “És evident que Catalunya no és el gran motor d’Espanya que havia estat fa 50 o 100 anys per vàries raons, perquè la burgesia catalana és més fluixa del que ens esperàvem i perquè la pressió negativa de Madrid ha fet que a Catalunya li costés molt expansionar-se i progressar".

Las Vegas aragonesa

Un altre dels temes que dissabte va tractar la Xarxa Catalana per una Nova Cultura de l'Aigua, a Barcelona, va ser l'arribada de diversos projectes urbanístics i turístics a la zona dels Monegros. I just ahir, la premsa estatal informava de l'interès d'un grup estranger per tirar endavant el macrocomplex Gran Scala, al desert aragonès. Es tracta d'una gran urbanització que inclourà 32 hotels, un casino, cinc zones verdes, diversos camps de golf, un centre de convencions, una plaça de bous i un hipòdrom, que es farà al mig dels Monegros amb una inversió de 17.000 milions d'euros. «Sembla que vulguin fer Las Vegas en versió aragonesa», va dir el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, que va advertir de la desviació de l'aigua dels regadius aragonesos per fer complexos turístics. «És un insult per als grups i col·lectius que participem a la revisió del pla hidrològic de conca, i que reclamem que es declari l'Ebre en situació de sequera permanent», va dir.

NOTICIA AL BLOC LA MARFANTA

La Casa Gran d'Artur Mas

Una hora i vint-i-set minuts de conferència. Quaranta-set folis i un repicó personal . Tot això és el que li va caldre a Artur Mas per refundar el catalanisme. Ho va fer convidant tothom a “la Casa Gran” en una sala que, paradoxalment, va quedar petita. A la pantalla, cap eslògan de CiU. En alguns moments –comptats– de la conferència, però, les consignes van sonar a míting i les invectives als rivals polítics hi eren sibil·linament col·locades.

Més enllà de les metàfores, una mica puerils, el discurs va ser valent i l’anàlisi dura. Artur Mas, des de l’oposició forçosa, aposta per la nació plena, per fer de Catalunya un país capdavanter i, sobretot, pel dret a decidir. Fa una clara crida a l’acció, més que a la reflexió, cap al sobiranisme. És una aposta de radicalitat democràtica que cal no menystenir i que va més enllà de les posicions de centre. Una reorientació del president de CiU que, segons com, pot fer que ERC senti envaït el seu espai o que Unió Democràtica se senti lleugerament incòmoda.

Com a invitació a la suma d’esforços la conferència de Mas va ser un exercici molt vàlid. Cal que no es quedi ni en les bones intencions, ni en un brindis al sol, ni que sigui només una nova manera d’obtenir pàgines de diaris per a una formació que veu com, des dels bancs de l’oposició, li costa més tenir notorietat. En el discurs de Mas hi ha bona fe, bones intencions i ganes sinceres de demostrar que la seva raó de ser és servir el seu país des del lloc que sigui, com fa tanta i tantíssima gent anònima. Ara cal saber dues coses: qui s’hi sumarà des d’altres formacions polítiques? (em temo que es quedarà sol) i ¿amb quins mitjans arribarem a aquestes ambicions legítimes d’eixamplar i radicalitzar la taca d’oli del catalanisme?Ens cal el full de ruta per saber, sobretot, com ens ho farem per arribar a seduir una majoria de ciutadans de Catalunya. Aquesta és la clau. La teoria dringa bé. Ara cal posar-ho en pràctica.

CONSULTEU EL TEXT INTEGRE DE LA CONFERÈNCIA DEL MAS

El Xirinacs

Lluís Maria Xirinacs (Barcelona, 1932-2007) va preparar minuciosament el seu final i ho va deixar escrit en un recull de textos dispersos, escrits al llarg del mes abans de deixar-se morir al bosc, i que ara surten endreçats en forma de 'Dietari final'

Lluís Maria Xirinacs (Barcelona, 1932-2007) va preparar minuciosament el seu final i ho va deixar escrit en un recull de textos dispersos, escrits al llarg del mes abans de deixar-se morir al bosc, i que ara surten endreçats en forma de Dietari final. L'obra, de la qual han tingut cura Lluís Busquets i Grabulosa i la Fundació Randa, la publica Ara Llibres i el suplement Cultura de l'AVUI n'ofereix demà els passatges més significatius i impactants, dels quals emergeix un Xirinacs serè, plenament conscient del pas que fa i agraït per la vida en plenitud que ha tingut.

Tal com remarca Busquets Grabulosa en la introducció, i com especifica el mateix Xirinacs, el vell lluitador feia molts anys que havia decidit deixar aquest món quan complís 75 anys. I així ho va fer, sense deixar de reflexionar fins a l'últim moment, en la intimitat, per escrit. "Enguany deixeu-me viure els meus setanta-cinc anys en pau, silenci i soledat", havia declarat la vigília del seu aniversari a alguns dels seus deixebles.

Fidel als seus referents (Jesús de Natzaret, Gandhi i Ramon Llull en primer lloc), coherent fins a les últimes conseqüències amb el seu exigent ideal de justícia humana i de llibertat per Catalunya, en aquests corprenedors fulls inèdits Xirinacs fonamenta la seva radical decisió d'autoimmolar-se en la soledat del seu paisatge estimat, als peus del Taga, i adverteix: "Em diran: orat, boig, pertorbat mental. Una depressió de cavall. Pessimisme de cavall. Pessimisme de la vida. Covardia. Desengany. Obsessió. Deslleialtat. Demència senil. Xacres". Però "suposo -afegeix en un altre moment- que no passaran gaires anys sense que es permeti planificar a voluntat la pròpia mort talment com avui dia els pares planifiquen la vinguda a la vida dels seus fills".

El qui va ser candidat al premi Nobel de la pau entre 1975 i 1977, senador durant la Transició, en aquestes darreres confessions també repassa la seva relació amb la fe -"marxo de la nostra plenitud parcial a la plenitud total"-, els anys de capellà i la seva trajectòria com a lluitador pacifista, amb les seves nombroses plantades i vagues de fam.

CiU defensa un govern d'unitat si no hi ha Estatut

O ELECCIONS ANTICIPADES

El president de CiU, Artur Mas, ha proposat un govern d'unitat si el Tribunal Constitucional retalla l'Estatut. Mas ha advertit que "si això passa, Catalunya haurà de reaccionar d’una manera pacífica però alhora enèrgica" i ha proposat cinc mesures: "consulta al poble de Catalunya per comprovar si s’accepta o no l’Estatut eventualment debilitat pel Tribunal Constitucional", "si la consulta no fos autoritzada pel Govern espanyol, votació al Parlament de Catalunya amb la mateixa intenció que el punt anterior", "formació d’un govern a Catalunya amb tots els partits que es comprometessin a defensar els objectius d’autogovern aprovats pel Parlament català el 30 de setembre de 2005, abans de passar per les Corts Generals", "compromís dels partits integrants del nou Govern de defensar i votar a Madrid en consonància amb els acords subscrits a Catalunya" i finalment "si l’esquema anterior no fos possible, convocatòria d’eleccions a Catalunya".

Mas esquiva el dret a l'autodeterminació

PARLA DEL "DRET A DECIDIR"

El president de CiU, Artur Mas, s'ha apuntat al dret a decidir -que ha pronunciat una quinzena de vegades en la seva intervenció-, però no ha concretat que això passés necessàriament per l'exercici del dret a l'autodeterminació, paraula que no ha esmentat en una quarantena de folis de la seva conferència. "El dret a decidir de la societat catalana -ha explicat- s’ha d’aplicar progressivament sense més límits que la pròpia evolució democràtica de la societat i sobre aquells temes que despertin consensos més amplis en cada moment, encara que no siguin unànimes". Mas ha advertit, tanmateix, que "el dret a decidir aconsella, i de fet requereix, que els temes sobre els quals s’exerceixi descansin sobre majories qualificades o reforçades àmplies, amb la finalitat de donar-li a la decisió tota la legitimitat i la força necessàries, i també d’evitar dividir la societat en dues meitats, amb el risc de fraccionament social que això comporta". També que els catalans ja "varen exercir en referèndum el seu dret a decidir. A decidir en aquell moment i sobre un tema concret. Si l’Estatut no surt íntegre del Tribunal Constitucional, el dret a decidir dels catalans quedaria alterat". "Se’m dirà -ha afegit- que el dret a decidir pot xocar amb el marc legal vigent a l’Estat. En molts casos és així. Prefereixo, de tota manera, que ens haguem de confrontar amb el marc legal que no pas amb la indiferència del poble català". Mas ha parlat també de Catalunya com a "nació plena", però sense parlar d'un Estat propi. "Molt sovint -ha afirmat- parlem de plenitud nacional per referir-nos a l’aspiració del més alt grau d’autogovern o de sobirania. En canvi, crec que la nació plena l’hem d’associar a la idea que la sentin com a seva tots o gairebé tots els catalans. Hem de reconèixer que estem lluny d’aquest objectiu, i que no és fàcil assolir-lo. Faríem bé de no d’oblidar que es tracta d’un objectiu determinant, sense el qual molts plantejaments que es fan no tindran viabilitat".

El govern de Tortosa aprova la urbanització dels portals Centre i Nord

La junta de govern local va aprovar dilluns, de manera inicial, la urbanització del pla parcial Portal de Ciutat Centre, així com el projecte d'urbanització i de reparcel·lació del pla parcial Portal de Ciutat Nord. En aquest sentit, l'empresa municipal de gestió urbanística (Gumtsa) serà l'encarregada d'executar els dos projectes, que es desenvoluparan seguint un sistema de reparcel·lació en la modalitat de cooperació. Així, els propietaris afectats aportaran el sòl de cessió obligatòria, mentre que el consistori executarà les obres d'urbanització, amb càrrec posterior als mateixos propietaris. A més, aquest sistema de reparcel·lació implicarà la distribució de les despeses d'urbanització de manera proporcional entre els titulars de les diferents finques afectades. En les últimes setmanes, l'Ajuntament s'havia reunit amb els veïns afectats pels plans Portal de Ciutat Centre i Nord, per abaratir al màxim els costos d'urbanització i reparcel·lació d'aquest sector proper a l'autovia de Tortosa a l'Aldea, destinat bàsicament a la indústria d'aparador. De fet, l'Ajuntament ha previst impulsar l'adjudicació conjunta de les obres dels dos plans parcials, per reduir els costos en un 17%. El pla del Portal de Ciutat Nord té 114.000 metres quadrats, mentre que el pla del Portal de Ciutat Centre afecta uns 37.000 metres quadrats. Fins ara, totes les llicències en aquesta zona s'atorgaven de manera excepcional, apel·lant a l'interès general, i això retardava o fins i tot havia impedit la instal·lació d'alguns negocis. De la mateixa manera, l'Ajuntament té previst negociar amb els veïns afectats pel pla parcial Portal de Ciutat Sud, encara pendent d'aprovació, que afecta uns 55.000 metres quadrats.La regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, va fer ahir una valoració «molt positiva» de l'aprovació inicial de la urbanització dels plans parcials Portal de Ciutat Centre i Nord, ja que suposaran la reordenació de la principal entrada de Tortosa, on podran instal·lar-se noves empreses. «Tortosa necessitava sòl industrial i ara el tindrem, ja que amb l'aprovació definitiva els propietaris podran obtenir llicència o bé vendre els terrenys», va afegir-hi. Els projectes ara aprovats se sotmetran a informació pública durant un mes, termini que els afectats podran aprofitar per presentar les seues al·legacions.

NOTICIA AL BLOC LA MARFANTA

15-D, manifestació de plataformes a Tortosa

Les cinc plataformes ciutadanes de les Terres de l'Ebre van confirmar ahir que faran un front comú per rebutjar les «agressions» que amenacen el territori. La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), la Coordinadora Anticementiri Nuclear, la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, la plataforma de la Terra Alta i la plataforma Salvem la Mar de l'Ebre han convocat una assemblea unitària, l'1 de desembre a Tortosa, per analitzar projectes com ara el Xerta-Sénia, el cementiri de residus nuclears, el dipòsit submarí de gas i l'allau de projectes eòlics. De fet, l'assemblea servirà per preparar la manifestació conjunta que es farà el 15 de desembre, també a Tortosa, amb el lema «Ja n'hi ha prou».Un dels portaveus de la PDE, Joan Antoni Panisello, va explicar que la manifestació no vol ser una prova de força, sinó un toc d'atenció a les forces polítiques, que han ignorat les plataformes de l'Ebre quan han actuat separadament. «La unió fa la força», va remarcar Panisello, que també va lamentar que els canvis als governs municipals i també a la Generalitat no hagin afavorit ni el diàleg ni el reequilibri territorial. De fet, l'objectiu de la manifestació unitària és aconseguir un efecte semblant a la mobilització de Móra d'Ebre i Móra la Nova, el febrer del 2001, que va aplegar més de 25.000 persones contra el projecte de la central tèrmica d'Enron, el transvasament i l'antic mapa eòlic. En aquest sentit, el portaveu de la plataforma de la Terra Alta, Xavier Fortuño, va recordar que diumenge hi ha una marxa a la Fatarella contra la massificació eòlica i la construcció de la línia d'evacuació. A més, va valorar que les novetats sobre el macroabocador de Tivissa justificarien la refundació de la plataforma de la Ribera d'Ebre, dissolta perquè la gent es va sentir traïda quan va entrar en funcionament.

NOTICIA AL BLOC LA MARFANTA

L'actualitat de l'equip "Som liders"

No vull cridar la eufòria sinó recordar que es aquest el camí a seguir, ara si que podem dir que desprès dels resultats de la última jornada som líders en solitari.

Desprès de l'embat a dos dels dos màxims rivals Matamoros i Balsegur i la nostra victòria 7-2 contra "l'Abeja", som líders en solitari. Cal remarcar la bona actuació de tots el que juguen com els que no, tots estem allí. I fer una menció especial als 4 gols d'Arasa que tot i que es rumoreja que anava dopat!!!, va fer una actuació de crack.

Les injúries a la Corona surten per 2.700 euros

El jutge de l'Audiència Nacional José María Vázquez Honrubia ha condemnat a Jaume Roura i Enric Stern a pagar 2.730€, a cadascun, culpables d'un delicte d'injúries greus contra la Corona espanyola. La defensa ja ha anunciat que recorrerà aquesta sentència. Durant aquest primer judici contra la crema de fotos dels Reis, el jutge Vázquez Honrubia ha hagut de suspendre durant deu minuts el judici després de que els imputats Roura i Stern hagin demanat un traductor per poder declarar en català. Finalment, el jutge ha permès que declaressin en català, però no ha accedit a proporcionar-los un traductor.

SUBNORMAL; Calderon prohibeix el cava català al Bernabeu

NOMÉS VOL XAMPANY FRANCÈS

Ramón Calderón, president del Real Madrid, ha prohibit el cava català al Santiago Bernabéu. El mandatari blanc, ja sigui per raons polítiques o per preferències personals, ofereix als convidats a la llotja de l'estadi copes de xampany francès, concretament de la marca Moët & Chandon. El passat dissabte, després del partit Espanya Suècia, Calderón va convidar els assistents a la llotja a un aperitiu per a celebrar la victòria de la selecció espanyola i la classificació per a l'Eurocopa del 2008. Alguns dels presents, entre els quals hi havia autoritats de l'esport i la política espanyola, es van sorprendre en veure que els servien copes de xampany i no de cava. Fins i tot, un dels assistents es va apropar al president del Real Madrid i li va preguntar per què estaven celebrant la victòria d'Espanya amb un espumós francès en comptes de degustar-ne "uno de la tierra". Calderón se'l va mirar, va somriure i li va picar l'ullet. Van sobrar les paraules.

Prop de 12.000 estudiants es manifesten arreu de Catalunya contra pla de Bolonya

Prop de 3.500 estudiants s'han manifestat avui pels carrers del centre de Barcelona per protestar per la implantació de l'espai únic europeu d'educació superior, que troben discrimina les rendes més baixes ja que provocarà l'encariment dels estudis.

Convocada per la Plataforma en Defensa de la Universitat Pública, la manifestació s'ha iniciat al migdia a la Plaça Universitat i ha conclòs en el campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), segons que ha informat la Guàrdia Urbana.

Els estudiants que han participat en la manifestació, una de les més concorregudes dels últims anys, han corejat consignes contra el Pla de Bolonya, que unifica l'educació universitària a Europa.

Al final de la manifestació, portaveus de la Plataforma han llegit un manifest que adverteix que el pla de Bolonya és una amenaça per a la universitat pública al dividir els estudis en els de grau i els màster i postgraus, de major especialització i que tindran matrícules més altes.

A més, asseguren que els nous estudis, que preveuen una dedicació de l'estudiant de 40 hores setmanals, no permetran aquells joves que ho necessitin compaginar treball i estudis.

Els estudiants han denunciat també l'increment de les taxes universitàries per damunt de l'IPC i la proliferació de beques que perceben com "crèdits" que hipotequen el futur dels alumnes.

La Plataforma critica també el creixent influència del sector empresarial a les universitats públiques.

La convocatòria de vaga i mobilitzacions ha tingut menys repercussió fora de Barcelona, encara que a Girona la protesta ha estat seguida per uns sis-cents estudiants, i per mig centenar a Lleida, on els estudiants s'han concentrat davant el rectorat de la Universitat de Lleida (Udl).

De la seva banda, el conseller d'Universitats, Josep Huguet, ha admès, en declaracions a TV3, que "existeix el risc que sigui difícil accedir a alguns màsters per raons econòmiques i jo crec que no hauria d'haver-hi discriminació", pel que ha advocat per la instauració de crèdits-salaris.

Les CUP insten a fer "escac al Rei i a Espanya"

Les Candidatures d'Unitat Popular engega el proper 17 de novembre una campanya d'àmbit nacional per reivindicar "la construcció de la República dels Països Catalans". La campanya durà el nom de "Escac al Rei, escac a Espanya. Des dels municipis construïm la República dels Països Catalans"· Davant "les successives mostres de rebuig que la monarquia espanyola ha rebut en els darrers mesos per part de la societat catalana", les CUP volen engegar "un debat al voltant de la monarquia i la necessitat de la nació catalana de no seguir dins l'Estat Espanyol". Les CUP també reiteren "el nostre suport als encausats d'aquesta ciutat per la crema de fotos del monarca espanyol".

Tortosa denega una ampliació del parc eòlic de Terranova al Coll de l'Alba

La junta de govern local de l'Ajuntament de Tortosa ha denegat aquesta setmana la llicència d'ampliació del parc eòlic de la promotora Terranova Energy, que havia reclamat la instal·lació de nou molins més a la zona del Mas de Cuello, on ja té 23 aerogeneradors amb una potència de 29,9 megawatts. L'empresa va sol·licitar al febrer d'enguany dues ampliacions, amb una primera construcció de cinc molins a una banda de l'actual parc eòlic, i amb una segona fase de quatre aerogeneradors més a l'altra banda. L'objectiu era incrementar la producció en uns 10 megawatts. Segons fonts municipals, la denegació de la llicència es fonamenta en un informe del Departament de Medi Ambient, «preceptiu i vinculant», que adverteix que l'ampliació del parc eòlic provocaria un «impacte crític» en l'hàbitat de les àguiles cuabarrades. De fet, l'informe de Medi Ambient recorda que l'ampliació afectaria una zona especial de protecció de les aus de la xarxa Natura 2000. Tot i així, la denegació de la llicència només afecta la primera ampliació sol·licitada per l'empresa, amb cinc aerogeneradors. Per tant, l'Ajuntament encara espera un segon informe de Medi Ambient, que ha de pronunciar-se sobre la idoneïtat de la segona ampliació. El parc eòlic promogut per Terranova Energy al coll de l'Alba, que ara pertany a l'empresa Acciona Energía, va començar a funcionar l'abril del 2006.

NOTICIA AL BLOC LA MARFANTA

Tots els veïns afectats per l'incendi de dimarts a Tortosa han pogut tornara a casa

Dos tècnics municipals de l’Ajuntament de Tortosa van visitar ahir al matí l’edifici número 6 del passeig Joan Moreira de Tortosa, que dimarts a la nit es va veure afectat per l’incendi d’un taller mecànic situat als baixos de l'immoble. Els tècnics van comprovar, amb la llum del dia, que l’estructura de l’edifici no ha patit danys importants i, per tant, la totalitat dels veïns afectats ja poden tornar a casa. Els tècnics, però, han alertat del perill que poden comportar les portes metàl·liques del taller, que han quedat soltes i en força mal estat. Per evitar que el vent se les pugui emportar, l’Ajuntament ha ordenat a la brigada municipal que actuï per assegurar-les, alhora que s’instarà al propietari dels baixos a actuar de forma imminent per substituir-les.L’incendi, que va començar passades les deu de nit, va obligar a desallotjar tots els veïns d’aquest edifici i també dels dos edificis contigus, al voltant d’unes 75 persones. El foc es va iniciar en un dels vehicles que s’estava reparant en el taller. La virulència del foc va impedir que els treballadors el poguessin apagar i van decidir trucar als bombers. El foc es va estendre ràpidament, va cremar tres vehicles que hi havia dins del taller, i es va propagar en vertical, per la qual cosa es va desallotjar tots els veïns. En l’extinció del foc van participar vuit dotacions dels Bombers de la Generalitat, procedents de Tortosa, Amposta i Ulldecona; set agents del cos de la Policia Local; una ambulància i membres també del Cos Nacional de Policia i Protecció Civil.Tots els veïns van ser traslladats primer a la Nau del parc i després a l’auditori Felip Pedrell, on les autoritats municipals els van atendre i els anaven informant del desenvolupament dels fets. Segons una nota de premsa de l'Ajuntament, hi havia l’alcadessa en funcions, Anna Algueró; el regidor de Seguretat, Jordi Folqué, i els regidors Rosa Cid i Joan Caballol. El foc va quedar completament extingit al voltant dos quarts d’una de la nit. L’arquitecte municipal va inspeccionar els immobles i va determinar que l’estructura no havia sofert danys importants, per la qual cosa es va autoritzar els veïns a tornar casa. La majoria d’ells ho van fer, a excepció dels veïns de la primera planta de l’immoble afectat que, davant l’olor de fum i el mal estat dels pisos, van optar per anar a dormir a casa de familiars.

NOTICIA AL BLOC LA MARFANTA

Apagada general contra el canvi climàtic

Avui hi ha programada una acció de protesta/conscienciació social contra el canvi climàtic. Es tracta d'una apagada general a Espanya, la qual es farà entre les 20:00h i 20:05h

Actualitat de l'equip

Podem dir que seguin líders o colíders, desprès de l’empat a dos del passat dissabte i del empat de l’altre colíder, seguim així.
De part de tot l’equip ànims RAMON, que desprès d’una mala entrada i el mal cop consegüent es va trencar el nas, ara ja esta en fase de recuperació, que no sigui res i ÀNIMS.

Salvadó dóna la xifra bona del pressupost a l'Ebre, que serà de 209 milions.

El mareig de xifres del pressupsot de la Generalitat del 2008 a les Terres de l'Ebre continua. Si dilluns al matí el PSC anunciava que la inversió al territori superaria els 174 milions d'euros, la tarda del mateix dia ERC rectificava els socialistes i afirmava que l'esforç inversor del govern català a les Terres de l'Ebre arribaria fins als 200 milions d'euros. Però ahir el delegat de la Generalitat, Lluís Salvadó, encara va anar més enllà, i va afegir-hi nou milions més, ja que segons va dir el pressupost pujarà fins als 209 milions d'euros. En només 24 hores, i per les coses de la política i el context preelectoral, el pressupost de la Generalitat s'havia incrementat en 35 milions d'euros, gairebé 6.000 milions de les antigues pessetes. Ja era hora que algú (i precisament l'únic autoritzat institucionalment per donar-la) donés la xifra bona. Amb tot, tampoc m'importaria que el pressupost encara continuï sobrecreixent, a un ritme de 35 milions per dia. Siga com siga, entre les actuacions més importants, Salvadó va destacar la carretera que connectarà Batea amb l'Aragó, el pont de Sant Jaume d'Enveja a Deltebre, la construcció del campus universitari a Tortosa o les obres del canal de regadiu Xerta-Sénia. En aquest sentit, el president d'ICV a les Terres de l'Ebre, Jaume Forcadell, també va fer ahir un primer balanç del pressupost del 2008, i va advertir dels "clarobscurs" que continua tenint el Xerta-Sénia. Forcadell també va dir que el pressupost era millor que altres anys per la construcció de les noves casernes dels Mossos d'Esquadra, que han de desplegar-se al territori l'any 2008, una qüestió que afecta directament ICV perquè és la força responsable del Departament d'Interior. Amb tot, Forcadell va dir que valoraria el pressupost més a fons després de saber el balanç institucional que havia de fer Salvadó, i va lamentar que PSC i ERC valoressen el pressupost per separat, abans que la Delegació del Govern. De fet, va demanar-los que deixen de banda el context preelectoral i també que tinguen present que són socis d'un mateix govern.

NOTICIA AL BLOC LA MARFANTA

El blocaire ebrenc és un home jove, amb estudis secundaris i noctambul.

El company Daniel Gil ha tingut la gentilesa de fer una radiografia social del blocaire ebrenc. Avui ja podem llegir els resultats de l'enquesta que en Dani va iniciar aquest estiu, i que en resum constata que el perfil del blocaire ebrenc és el d'un home (84%), d'entre 26 i 30 anys (30%) i que té majoritàriament estudis secundaris (37%). Pel que fa a internet, també disposa principalment de connexió de banda ampla (80%) i el més normal és que es connecti des de casa (80%). La gran majoria dels blocaires ebrencs que han contestat l'enquesta només tenen un únic bloc (65%), que actualitzen cada dos o tres dies (25%), dedicant-hi una mitjana d'entre una i dues hores (45%). El perfil també indica que el blocaire tipus a l'Ebre és preferentment noctàmbul, ja que gestiona el seu diari personal entre les deu i les dotze de la nit (36%). Daniel Gil ha penjat tots els resultats de l'enquesta i també els diferents gràfics en un article més extens, que podeu trobar al seu bloc, Bauen Blog. L'enquesta va estar activa des del 9 de juliol a l'1 de setembre, però tot i que van entregar-se 118 enquestes, només se'n van contestar 46. Segons Daniel Gil, la xifra no sembla massa representativa per a una població de més de 200 blocs, però coincideixo amb ell que com a mínim l'enquesta és un bon punt de partida per continuar amb l'estudi social del fenomen bloc a les Terres de l'Ebre. Com en altres tantes coses, els ebrencs també tenim una identitat pròpia a la blocosfera.

NOTICIA AL BLOC LA MARFANTA

L'actualitat de l'equip

Recordem que la lliga ja ha començat i que ara mateix som líders desprès de maxacar als actuals campions, seguim així!!!!!.

A l'octubre varem fer un dinar a la muntanya de Joan, com sempre que hi ha algo així s'ho curra per a que tot estigui perfecte, i amb l'ajuda del xef Dani "peligro" tot va anar perfecte, aqui deixo algunes fotos.

S'ho mereix

Sergi s'ho mereix, es mereix la primera entrada desprès de casi 5 mesos d'inactivitat, han passat moltes coses en tot este temps, però com ja han passat h odeixarem estar ja que sinó estaria dies posant entrades, ens sentrarem en el present.

Sergi a conseguit dos grans fites al mon del trekking durant aquest temps i portant el nom dels dimonis allí, això si que mereix ser recordat.

La segona fita es el PIC DEL BALAITÚS 3.144 mts.

La tercera fita, la més sorprenent i segurament insuperable es al NEPAL si si al; Thorong-La ( 5.416 mts ), Serralada dels Annapurnes, Nepal.

Recordem la primera PIC DEL BARDAMINA 3.079mts (19.05.07).