L’amic Toni ja fa uns quants dies hem va passar aquest informe, que creiem està bé penjar-lo al nostre bloc. De passada aprofito per reempendre el bloc que ja feia massa dies que estava abandonat.
RESULTATS DE LA ENCOMIENDA DE GESTION DEL MINISTERI DE MEDI AMBIENT I L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA SOBRE L’ESTUDI DELS RISCOS DELS FANGS ACUMULATS A L’EMBASSAMENT DE FLIX SOBRE LES AIGÜES, ELS ECOSISTEMES I LES ACTIVITATS HUMANES EN L’ÀREA D’INFLUÈNCIA DEL TRAM BAIX DEL RIUEBRE.
Els resultats dels estudis fets fins ara mostren que el riu Ebre, en el seu tram entre l’embassament de Flix i la desembocadura, té les aigües de bona qualitat però té un problema ambiental degut a la contaminació dels fangs provinents d’aquest embassament que arrossega riu avall. Aquest problema amb els fangs fa que hi hagi un impacte clar dels contaminants abocats a l’embassament sobre la cadena tròfica del riu i els peixos per concentracions elevades a compostos organoclorats i mercuri.
En contrast, la bona qualitat de l’aigua fa que aquesta compleixi les normatives legals per als diversos usos, i molt especialment per a abastament (potabilització), fet que es posa de manifest a partir dels controls rutinaris que efectuen les administracions hidràuliques competents (CHE, ACA), així com les entitats responsables de la potabilització (CAT).
El corrent del riu és prou fort com per transportar els fangs contaminats que s’escapen de l’embassament riu avall fins el mar. Donat que les quantitats de fangs arrossegats són baixes, i que es dilueixen amb fangs no contaminants, l’impacte dels primers sobre la qualitat de l’aigua és escàs.
En aquest sentit, tots els productes agrícoles estudiats recollits en camps de regats amb aigües del riu compleixen amb escreix les normatives legals.
Actualment, els nivells de metalls pesats, inclòs el mercuri, detectats en aigües de consum al llarg de tot el tram del riu des de Flix fins a la desembocadura, així com els trobats al sòl, no suposen cap increment de risc per a la salut de la població. Tampoc el consum d’arròs, fruites i hortalisses, d’origen local suposa cap mena de risc per exposició a metalls per a la salut de la població.
Malgrat això, durant els episodis de crescuda del nivell d’aigües hi ha un augment de l’arrossegament de fangs contaminats que els mobilitzen riu avall a partir que el cabal fluvial supera els 900 m3/s. Aquests fangs es dipositen en el fons del riu a cabals inferiors a 400m3/2, fonamentalment en la zona del delta, i son arrossegats cap a mar obert quan el cabal es superior. No s’observa un transport significatiu de contaminats dissolts en aigua.
Aquesta situació recomana la retirada dels fangs de l’embassament com a millor opció per a eliminar el risc que suposen els residus i per a millorar de forma molt significativa la qualitat ambiental del riu aigües avall de l’embassament. La retirada d’aquests fangs també permet eliminar el risc futur d’una mobilització accidental important d’una part d’ells i dels efectes catastròfics que se’n derivarien.
En aquest sentit, la majoria dels peixos analitzats dins d’aquest estudi, per exemple carpes i silurs, tenen un contingut de compostos organoclorats i mercuri (essencialment en la forma de metilmercuri) que es troba per sobre de les normatives acceptables per al consum humà. Altres organismes com el cranc americà també presenta nivells molt alts d’aquests contaminants. Els ocells situats a l’entorn de l’embassament de Flix, dins de la reserva de Sebes i aigües avall en el Delta de l’Ebre, també mostren un impacte clar per mercuri i compostos organoclorats. S’han observat igualment efectes genotòxics degut a la presència d’aquests contaminants en tots aquest organismes.
Per assolir els objectius del projecte s’han recollit i analitzat mostres d’aigua a diferent punts del riu, tant de manera periòdica com cada cop que hi ha hagut crescuda. També s’han agafat mostres de fangs, tant per mostratge dels fons del riu com amb trampes de sediment, i s’han estudiat els corrents al fons de l’embassament. A més a més, s’han estudiat organismes invertebrats, peixos, aus, plantes aquàtiques, sòls i els seus productes vegetals, i s’ha estudiat la importància d’aquests contaminants en la dieta dels habitants dels pobles situats en el tram del riu Ebre entre Flix i la desembocadura.
L’estudi ha estat realitzar per diversos grups de recerca del Consell Superior d’Investigacions Científiques (quatre instituts), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentaria (tres centres), les Universitats de Barcelona (dos grups), Autònoma de Barcelona, Girona, Lleida, Politècnica de Barcelona (dos grups), Rovira i Virgili, i el Grup de Natura i Freixe. En total són uns 50 investigadors i hi ha unes 10 tesis doctorals en curs sobre el tema.
[1].JPG)
