Deixarem les eleccions per a demà, ara a natros lo que mos interessa es lo sopar, vos deixo el poema que ens va recitar l’amic Toni Vilanova, no es pot dir molta cosa, tot seria poc, si es llegeix ja es descriu sol, jo ho deixo en increïble i emocionant.
Més tard penjare els videos del vers i fotos del sopar.
Les seves paraules:
"Vull agrair-vos, en nom de tots, l’esforç que hem fet esta temporada per aconseguir ser un equip com cal, ple de futbol i amistat. Alguns de natros ja portem aquí més d’una dècada i us puc assegurar que la present temporada s’ha confeccionat, hem confeccionat entre tots, un grup collonut. Jo avui, lo capità en funcions d’este equip, vull en representació de tots natros llegir-vos un poemeta per a resumir l’art del futbol sala i l’art de l’amistat.
L’últim partit de copa,
me mirava des del camp
a n’aquella tropa,
Jiménez i Accensi com los germans “Estopa”.
Per això que lo primer record és per a Joan,
de rimes me’n sobren “predicant, comandant, mortificant”,
però sobretot és un encant.
Lo seu és un miracle,
ha unit sords i muts, cegos i coixos,
però lo que fa per l’equip és un espectacle.
Jiménez al seu costat és l’assessor,
primer en veu baixa l’aconsella,
i si el jefe no li fa cas acaba bramant com una rella.
Però los “Estopa” no canten sols,
apropet està sempre lo sinyó Also,
si fos argentí li diríem “l’Astro”,
ha muntat per a l’equip un blog
punt d’unió de l’esquadra,
en futbol se diria que té un bon toc.
I voltant i animant trobem al Mago,
que dalt del “tren” de l’equip és únic i irrepetible,
del seu art no me n’amago,
sí, Jaume, ets increïble.
També vull recordar a un etern amic,
per n’ell donaríem tots la vida,
protegim los seus records com l’abric,
una abraçada d’amor per a Fadiga.
En ocasions hi ha d’altres, Alberto i companyia
recolzen fent birres i futbol en un exercici de maestria.
Tot i que no el veiem massa,
mos fotem en Jordi Aspa un bon sopar,
los passes de pilota rassa,
i los xuts a rebentar.
I és quan miro dins la pista,
més parades que el metro de Barcelona,
osti Santi ets un artista,
sent lo rei on tens la corona?
Entre tu i ell mateix per no córrer,
tant amic com fitxatge
lo nostre apreciat Torre,
que este any se fotrà en forma i es vestirà l’equipatge.
I no me deixo a una ànima dels dimonis,
va arribar dels primers però com sempre tard,
en coneixement i tàctica Carlos Tal,
de porter i davanter és lo tio que més val.
I parlant de veterans,
lo guapo de la pel·lícula,
un fórmula 1 de guants blancs,
S_O_L_É a la matrícula.
I repassant la guerra en mun iaio,
me parlava de Jordi Alegria,
joventut i vellesa en un mateix paio,
un amic i jugador que jo mai perdria.
Fent-li companyia
fitxatge d’este any,
lo Kàiser Jorge li diria,
los contrincants viuen en l’engany.
Per les proximitats trobem a Benages Ramon,
per als de l’altre equip un veritable malson.
I picant més que les braves
la màquina “ARRASSA”
guanyant partits i rebent faves,
pataques, ketchup i mostassa.
Lo trainer se’n recorda del teu nom,
Cada cinc segons te crida,
Hierro, més potència que tothom,
Gràcies, una temporada molt lluïda.
Martorrell, que no escolte tant,
i jugue com sap,
agafant-la al mig del camp,
per al contrari un mal de cap.
No li veig molt el pèl,
espero que Sergi torni,
recuperar-lo és un anhel,
sense ell som un equip borni.
Palomo, on t’has quedat?
esquerra de seda,
crack i company destacat.
Montesó, al final mos has fet falta,
te necessitem més que mai,
per a veure cervesa de malta,
i en atac buscar l’espai.
I records per als que falten,
la pèrdua d’Enok s’ha notat,
però la mitjana d’altura s’ha incrementat.
I recordo:
“Ramon, tu si que vals,
l’any que ve la porteria sense pals”
Finalment i per despedir la temporada,
En l’absència sentida de Jovi,
La nostra il·lusió arravatada,
esperem que el descans et provi,
i es recuperi la nostra ànima deshabitada.
L’any que ve lluitarem,
la lliga “viento en popa”,
l’amistat reforçarem,
i si no, sempre mos queda la copa."
L’últim partit de copa,
me mirava des del camp
a n’aquella tropa,
Jiménez i Accensi com los germans “Estopa”.
Per això que lo primer record és per a Joan,
de rimes me’n sobren “predicant, comandant, mortificant”,
però sobretot és un encant.
Lo seu és un miracle,
ha unit sords i muts, cegos i coixos,
però lo que fa per l’equip és un espectacle.
Jiménez al seu costat és l’assessor,
primer en veu baixa l’aconsella,
i si el jefe no li fa cas acaba bramant com una rella.
Però los “Estopa” no canten sols,
apropet està sempre lo sinyó Also,
si fos argentí li diríem “l’Astro”,
ha muntat per a l’equip un blog
punt d’unió de l’esquadra,
en futbol se diria que té un bon toc.
I voltant i animant trobem al Mago,
que dalt del “tren” de l’equip és únic i irrepetible,
del seu art no me n’amago,
sí, Jaume, ets increïble.
També vull recordar a un etern amic,
per n’ell donaríem tots la vida,
protegim los seus records com l’abric,
una abraçada d’amor per a Fadiga.
En ocasions hi ha d’altres, Alberto i companyia
recolzen fent birres i futbol en un exercici de maestria.
Tot i que no el veiem massa,
mos fotem en Jordi Aspa un bon sopar,
los passes de pilota rassa,
i los xuts a rebentar.
I és quan miro dins la pista,
més parades que el metro de Barcelona,
osti Santi ets un artista,
sent lo rei on tens la corona?
Entre tu i ell mateix per no córrer,
tant amic com fitxatge
lo nostre apreciat Torre,
que este any se fotrà en forma i es vestirà l’equipatge.
I no me deixo a una ànima dels dimonis,
va arribar dels primers però com sempre tard,
en coneixement i tàctica Carlos Tal,
de porter i davanter és lo tio que més val.
I parlant de veterans,
lo guapo de la pel·lícula,
un fórmula 1 de guants blancs,
S_O_L_É a la matrícula.
I repassant la guerra en mun iaio,
me parlava de Jordi Alegria,
joventut i vellesa en un mateix paio,
un amic i jugador que jo mai perdria.
Fent-li companyia
fitxatge d’este any,
lo Kàiser Jorge li diria,
los contrincants viuen en l’engany.
Per les proximitats trobem a Benages Ramon,
per als de l’altre equip un veritable malson.
I picant més que les braves
la màquina “ARRASSA”
guanyant partits i rebent faves,
pataques, ketchup i mostassa.
Lo trainer se’n recorda del teu nom,
Cada cinc segons te crida,
Hierro, més potència que tothom,
Gràcies, una temporada molt lluïda.
Martorrell, que no escolte tant,
i jugue com sap,
agafant-la al mig del camp,
per al contrari un mal de cap.
No li veig molt el pèl,
espero que Sergi torni,
recuperar-lo és un anhel,
sense ell som un equip borni.
Palomo, on t’has quedat?
esquerra de seda,
crack i company destacat.
Montesó, al final mos has fet falta,
te necessitem més que mai,
per a veure cervesa de malta,
i en atac buscar l’espai.
I records per als que falten,
la pèrdua d’Enok s’ha notat,
però la mitjana d’altura s’ha incrementat.
I recordo:
“Ramon, tu si que vals,
l’any que ve la porteria sense pals”
Finalment i per despedir la temporada,
En l’absència sentida de Jovi,
La nostra il·lusió arravatada,
esperem que el descans et provi,
i es recuperi la nostra ànima deshabitada.
L’any que ve lluitarem,
la lliga “viento en popa”,
l’amistat reforçarem,
i si no, sempre mos queda la copa."
No hay comentarios:
Publicar un comentario